FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les iridàcies, bulbosa, de fulles linears totes basals, amb una banda blanca longitudinal, flors regulars força grosses i vistoses, amb sis tèpals lilosos, que neixen a la tardor, en petit nombre, directament de terra i quasi ensems que les fulles, amb l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divisió que es fa en un espai per allotjar-hi persones o coses. Un calaix amb compartiments. Cada vagó té cinc compartiments amb sis seients. Quatre envans transversals divideixen el buc de la nau en cinc compartiments. compartiment estanc Secció independent del buc d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En forma de quadrat. El cub té sis cares quadrades. un metre quadrat (o un pam quadrat, etc.) Un quadrat que té per costat 1 metre, 1 pam, etc. Una sala de 40 metres quadrats. Elevat al quadrat o a la segona potència. Cinc quadrat, o sia, 25. a quadrat, o sia, a multiplicat per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinar el valor (d'una cosa). Una finca que valoraren en sis milions d'euros. Han valorat molt bé els quadres del pintor mort. Considerar d'una manera raonada (una cosa). Haurem de valorar els resultats electorals d'una manera molt ponderada. L'assemblea ha valorat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça cúbica d'os, de vori, de plàstic o de fusta que porta marcada en cada cara, mitjançant punts, un número diferent, des de l'u fins al sis, i serveix per a diferents jocs d'atzar. Jugar als daus. Tirar el dau. Tenir bon dau. dau fals [o dau carregat, o dau de milloria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Continuar existint, vivint. Uns arbres que duren molt. Està molt greu; no creiem que duri gaire. Estar, un cert temps, en activitat. L'espectacle durà tres hores. Aquest Ministeri no durarà sis mesos. Resistir, un cert temps, les causes de la destrucció. Aquesta roba dura molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alliberar (algú) d'una obligació, d'un servei, etc., posant algú altri o posant-se un mateix en el seu lloc. Rellevar la guàrdia. Rellevar un sentinella. Rellevar algú de sentinella. Els dos vigilants es relleven cada sis hores. Alliberar (algú) d'una obligació, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té sis davant seu, el que fa set. El pis setè. El setè cel. Que és una de les set parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Una setena part s'han de llençar. Un setè, 1/7. Casteller del setè pis d'un castell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat reemplaçant: Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arrestar; l'efecte. Pena que s'aplica a determinats delictes i que consisteix en la privació de llibertat per un temps generalment breu. Arrest de cap de setmana. Arrest domiciliari. arrest major Pena de reclusió que pot durar d'un mes i un dia a sis mesos. arrest [...]
